A 20 anys de la Conferència de Població i Desenvolupament del Caire, on per primera vegada es gesta el reconeixement dels drets sexuals i reproductius, en ple compliment de Beijing +20 i en plena elaboració de l’Agenda Post 2015, l’agenda de drets sexuals i reproductius en les agendes de desenvolupament que es perfilen a nivell internacional, van perdent cada vegada més pes. I el mateix està passant en les agendes nacionals i locals dels diferents països, especialment europeus, on sota l’argument de la crisi, s’estan duent a terme seriosos programes d’ajust estructural que reverteixen en la pèrdua de drets bàsics com la salut o l’educació, amb especial impacte en la vida de les dones i dels col·lectius LGTBI. Per al cas concret de l’Estat espanyol això s’agreuja amb lleis cada vegada més conservadores en matèria de drets sexuals i reproductius. Amb aquest panorama, es presenta un enorme desafiament per als moviments socials de defensa de drets humans i els relacionats a temes de desenvolupament, tant a nivell local com global. A Catalunya existeix un teixit social molt divers i actiu, que toca d’una o altra manera els principals temes que s’estan tractant en els espais de presa de decisió de l’agenda del Caire+20: salut i drets sexuals i reproductius. I el mateix desafiament es presenta per altres agents de canvi importants de Catalunya, com són els agents governamentals o el personal que conforma els equips tècnics de les diferents Administracions Públiques.
Malgrat tot això, les organitzacions que ens agrupem per presentar aquest projecte ens adonem que Catalunya està mínimament representada en els principals espais europeus i multilaterals on es debaten les tendències i agendes de desenvolupament, tant per part de la societat civil, com per part d’agents governamentals, especialment els que operen a nivell municipal. S’observa que hi ha una desconnexió de les agendes locals i globals. Moltes vegades les i els agents que estan treballant en l’esfera internacional amb agendes globals, no estan implicades en la defensa diària dels DSiR, i a l’inrevés: les organitzacions socials i personal d’entitats polítiques i tècniques, es veuen abocats a mantenir agendes molt vinculades a la quotidianitat del territori sense poder fer la interconnexió necessària per falta d’experiència, per exemple, en el monitoratge de les pròpies polítiques o el disseny d’estratègies d’incidència. Això repercuteix en una pèrdua d’oportunitat a l’hora d’establir aliances per dur a terme accions de mobilització ciutadana i incidència política conjunta sobre la temàtica DSiR.
Amb aquest projecte, es volen crear les condicions per una participació conscient i activa en l’agenda global de desenvolupament dels principals actors socials i governamentals de Catalunya que tracten en les seves agendes locals temes vinculats a l’agenda Cairo+ 20, sobre Salut i Drets Sexuals i Reproductius (DSiR): les xarxes socials més actives en matèria de salut i DSiR i els principal representants polítics. Això es farà a través de un procés continuat de formació teòrica i pràctica.
També es vol augmentar les capacitats d’aquests actors de manera que ampliïn el seu marc polític i puguin articular les seves agendes locals amb l’esfera internacional i viceversa, augmentin la seva consciència crítica sobre el desenvolupament i els drets humans i les seves capacitats per millorar les seves accions de sensibilització i incidència política i social mitjançant accions de caràcter formatiu a través d’una metodologia de formació-acció que els permetrà dur a terme campanyes de comunicació a traves de xarxes socials i premsa convencional sobre informació rellevant de l’agenda global en matèria de DSiR. Consolidar un espai d’interrelació i treball en xarxa entre els principals agents socials i polítics que poden incidir a nivell local i internacional en matèria de DSiR.
Drets Sexuals i Reproductius a les agendes locals i globals 